[Post publicat al blog Panorama d'EL PERIÓDICO: http://panorama.elperiodico.cat/autor/impunitat-a-haiti]
Duvalier i la seva parella, al gener a Port-au-Prince.
La decisió de la justícia haitiana de no jutjar l’antic dictador Jean-Claude Duvalier, Baby Doc, per crims contra la humanitat ha provocat estupefacció i indignació al castigat país caribeny. Duvalier, que va tornar per sorpresa un any després del terratrèmol del 2010 després d’un quart de segle exiliat a França, ha estat des d’aleshores sota arrest domiciliari, i com en el millor dels seus somnis, podria ser només processat per corrupció i desviament de fons comesos durant el seu regnat, entre el 1971 i el 1986.
Així ho ha recomanat el jutge Carves Jean, instructor de la investigació judicial contra Duvalier, a la fiscalia general d’Haití, rebutjant una vintena llarga de querelles de víctimes del règim duvalierista per tortures, segrestos i altres violacions greus dels drets humans, entre elles assassinats i desaparicions forçades. La polèmica decisió, en tràmit d’apel·lació, posa en dubte el suposat procés de reformes del sistema judicial haitià i ha aixecat enèrgiques protestes a Port-au-Prince.
Lluny d’Haití, les condemnes han plogut de tot arreu. Organitzacions de drets civils locals i internacionals, com Human Rights Watch o Amnistia Internacional (AI), han posat immediatament el crit al cel davant el que consideren un intent encobert d’indultar Baby Doc. Si solament és jutjat per corrupció, afrontaria una mínima pena de cinc anys que, per motius de salut o edat (60 anys), podria ser reduïda o fins i tot condonada.
Haitians clamen justícia a Port-au-Prince, el dia 7.
També l’ONU i l’OEA han declarat una “profunda decepció” i “preocupació” per la possibilitat que el dictador haitià eludeixi la seva responsabilitat per crims àmpliament documentats sota el seu règim, tant per la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH) com per AI, que al setembre amb prou feines va aconseguir presentar el seu informe complet sobre el cas a Port-au-Prince amb l’assetjament de simpatitzants duvalieristes. Més enllà de tortures i segrestos, s’estima que en la dictadura de Baby Doc i del seu pare, el també dèspota François Duvalier, van ser assassinats entre 20.000 i 30.000 haitians, principalment opositors o sospitosos de ser-ho. A Baby Doc se l’acusa, a més, d’haver desviat als seus comptes entre 300 i 800 milions de dòlars.
Les sospites davant la sorprenent indulgència del jutge Jean, per qui la sistemàtica violació de drets humans hauria prescrit, recauen en l’actual president d’Haití, Michel Martelly, que fa dies va evocar la possibilitat de perdonar el dictador en nom de “la reconciliació nacional”, tot i rectificar després afirmant que només els tribunals podien i hi havien d’intervenir. Fins i tot va penjar una nota oficial a Facebook, el seu canal predilecte de comunicació amb l’exterior, abans de mirar cap a una altra banda i sortir en viatge oficial a Veneçuela.
L’ambigüitat de Martelly, envoltat de ministres i consellers duvalieristes, ha alimentat les suspicàcies mentre Duvalier es bellugava com volia pel país aquest últim any. Tot i el seu teòric arrest domiciliari, se l’ha vist freqüentar els millors restaurants de Pétionville, el suburbi de les classes acabalades, i fins i tot se les va compondre per figurar, al costat de les autoritats, en la cerimònia oficial del segon aniversari del terratrèmol del 2010, el 12 de gener passat, on va arribar a donar en públic la mà a l’expresident dels EUA Bill Clinton, enviat especial de l’ONU a Haití. No va ser aquesta, no obstant, la pitjor ofensa per a les víctimes, sinó la seva presència en un lloc, Titanyen, al nord de Port-au-Prince, on al seu dia els Duvalier van enterrar els seus oponents en fosses comunes.
Duvalier, Martelly i la seva dona, amb Clinton al fons.
Martelly mira cap a una altra banda, però està perdent una oportunitat històrica. La connivència amb Duvalier i les seves paraules sobre la “reconciliació nacional” se li podrien girar en contra. El passat dia 7, en ocasió del 26è aniversari de la fugida de Baby Doc a l’exili, centenars d’haitians es van manifestar davant del Ministeri de Justícia i van estampar una pintada blava en aquells blancs murs: “Aba impinite” (A baix la impunitat), van escriure. La indignació popular, a mesura que vagi creixent, podria encendre la metxa de greus disturbis, per desgràcia habituals com a gairebé única via de protesta entre els haitians, i engegar a rodar la fràgil estabilitat d’un país que la necessita més que mai per avançar en la seva àrdua i lenta reconstrucció.
Publicat per Martí 
