L’últim artefacte de Cabo San Roque

juliol 31, 2009

 

Cabo San Roque, la banda dels sons màgics i inversemblants sorgits dels més diversos instruments reciclats, ultima el que serà la seva pròxima producció nascuda del seu últim giny: una orquestra mecànica completa, amb seccions pròpies de vent (amb coure i PVC), corda i percussió. Serà la base del seu pròxim espectacle, Torn de nit, que s’estrenarà a l’octubre al festival Temporada Alta de Girona.

Cabo San Roque

La peculiar orquestra, a la qual se li ha aplicat fa poc l’ordinador que n’ha de moure les peces, funcionarà amb un sistema d’electrovàlvules i aire comprimit, procedent d’una antiga fàbrica de galetes, que els va cedir tota la cadena de muntatge. Segons Roger Aixut, fundador i ànima de Cabo San Roque, el nou invent aportarà per primer cop un instrument de vent mecànic al repertori del grup, però encara es manté la incertesa de com sonarà, i si possibilitarà el muntatge d’una o vàries composicions.

 “Fins que no ens hi posem al 100% no ho tindrem clar”, assegura Aixut des del local d’assaig del grup, al carrer de la França Xica, a tocar del Mercat de les Flors. Aquí mateix, en ple barri del Poble-sec, és on la banda recicla i reinventa els intruments, on composa i assaja. I també on organitza i programa l’agenda d’actuacions, que a l’agost inclourà una gira per Mèxic. I al tornar, segons ha confirmat Aixut, un concert a les Festes de Gràcia, el 21 d’agost a la plaça del Diamant.

Serà un bon moment per comprovar l’estat de forma del grup, sempre a punt per sorprendre i commoure, abans de veure com sona aquest nou artefacte de l’orquestra mecànica…


Gypsy swing al film de Woody Allen

juny 11, 2008

He llegit que el nou film de Woody Allen Vicky Cristina Barcelona portarà jazz català a la banda sonora. Els protagonistes seran el Biel Ballester Trio, que juntament amb Giulia y Los Tellarini han estat les bandes locals escollides pel director novaiorquès per posar música a l’esperada pel·lícula, que no s’estrenarà fins al 19 de setembre.

Pel que es veu, els detalls sobre els crèdits del film arriben en comptagotes, almenys pel que fa a la participació local. Primer es va dir que hi hauria cameos d’actors locals (Joel Joan, Lloll Bertran, Abel Folk, Jaume Montané, Joan Pera…) Veurem, finalment, en què queda tot plegat… El que sí sembla clar és que la música dels dos grups citats hi sortirà segur.

El mateix Biel Ballester, virtuós guitarrista mallorquí, ho ha confirmat a la web: “Sí, és veritat, Woody Allen ha triat temes nostres per a la seva darrera pel·lícula”. I diuen quins: Your Shining Eyes, del CD ‘Bistro de Barcelona’, i When I Was A Boy, del CD ‘Live in London’. Segons sembla, se sentiran en els crèdits i en una escena en què apareix el Tibidabo.

Clip àudio: When I Was A Boy (instrumental)

El swing gitano del trio, amb Ballester com a solista, Leo Hipaucha al contrabaix i Graci Pedro a la guitarra rítmica, va convèncer Woody Allen a incorporar-los al seu projecte. Gypsy swing amb tocs mediterranis, amb reverències al mestre Django Reinhardt, per qui tant el director com el grup senten veneració.

De fet, ni Allen ni el trio van arribar a parlar: un contrabaixista de l’entorn d’Allen li va passar a aquest un disc del grup al sentir Ballester mentre donava una classe magistral de guitarra a la Universitat de Boston. Probablement Woody ni devia saber que tots dos havien tocat un cop al mateix escenari, el Cafè Vienès de l’hotel Casa Fuster. El director, amb el seu clarinet i dos músics de la New Orleans Jazz Band, durant el rodatge del seu film a Barcelona, l’estiu passat. Ballester, amb un altre grup, Ritmes Gitanes, igual d’intens i trepidant, al març.

Entre una actuació i l’altra, els vaig veure en una sessió al Jamboree. Els Ritmes Gitanes, vull dir, que la New Orleans Jazz Band ja l’havia escoltat anys enrere a l’Auditori. Em van semblar genials, tots ells, sobretot els solistes: a part de Biel Ballester, Juan Carlos García a l’acordió i Juan Aguiar al violí. La veu cantant, però, la duia el mestre Joan Ramon Puntí. Imprescindible segona guitarra, humor divertit, posat Tchavolo Schmitt.

O sigui que, si finalment la pel·lícula no acaba de funcionar (diuen que serà ensucrada i tòpica), almenys que serveixi per donar a conèixer aquests grups. Pura energia creativa, i bé que s’ho mereixen.


Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 37 other followers