Global Voices, altaveu mundial de blocs i podcasts

[El que segueix és un reportatge publicat a inter@cción, traduït al català. Les dades citades provénen de la web de Global Voices Online. I també de Solana Larsen, directora d'edició, amb qui vaig contactar per email. Larsen és tot un paradigma humà de la mundialització: una periodista i activista daneso-porto-riquenya establerta a Nova York.]

Fundat el 2004 al Berkman Center de la Universitat de Harvard (EUA), Global Voices Online no és tan sols un projecte més de periodisme ciutadà. En poc més de tres anys, s’ha convertit en el bloc de blocs per excel·lència, amb la difusió de notícies i comentaris publicats en blocs de més de 130 països.

Global Voices Online va sorgir de la necessitat de donar veu a col·lectius desatesos i explicar històries d’interès de llocs del món que, per diversos motius, no solen ocupar l’agenda informativa dels mitjans tradicionals. El projecte va madurar en una trobada internacional de blocaires a Harvard el desembre del 2004. Després de la reunió, Ethan Zucherman i Rebecca MacKinnon, dos dels seus principals promotors, van decidir portar-lo a la pràctica. Convertida en una xarxa internacional de blocaires amb consciència social i política, la web de Global Voices aspira a difondre els temes i perspectives més interessants procedents de mitjans ciutadans de tot el món. Per aconseguir-ho, utilitza una gran varietat de tecnologies -blocs, podcasts, fotos, vídeo, wikis, tags, agregadors i xats- per cridar l’atenció sobre noves converses i punts de vista a mesura que apareixen a la Xarxa. Entusiasme i vertigen La pretensió de Global Voices provoca entusiasme i també vertigen. ¿Entre els milions de blocs que existeixen al món, com descobrir els més influents, respectables o creïbles en qualsevol país, especialment si no és el propi? Global Voices té el seu propi sistema: un equip internacional d’autors, editors regionals i traductors són els seus guies experts en la blocosfera global. L’equip bàsic està format per blocaires de diversos països reclutats com a col·laboradors o contractats com a editors pels seus coneixements de les blocosferes regionals. La seva funció és analitzar i seleccionar el més interessant divulgat als seus països o regions a través de blocs, podcasts, llocs d’intercanvi de fotos, videoblocs i altres sistemes de difusió. Són la base que dóna sentit al projecte, ja que contextualitzen la informació i treuen a la llum temes no tractats pels mitjans convencionals. Àmbit geogràfic i temàtic La informació de la web s’organitza per àrees geogràfiques i per temes. Cobreix igual totes les zones del món, excepte Nord-amèrica i Europa Occidental, ja sobreexposades en els mitjans globals. A la secció Enllaços, els editors insereixen cada dia entre 5 i 10 de les entrades més interessants dels blocs de les seves regions. A la secció Weblog, els traductors, editors i col·laboradors voluntaris analitzen els temes amb més profunditat, i aporten elements de context per entendre millor les preocupacions de les respectives comunitats de blocaires. En tres anys, Global Voices ha publicat més de 40.500 entrades. Més enllà del públic en general, Global Voices Online s’ofereix també com un servei als periodistes i als mitjans del mainstream. Solana Larsen, directora d’edició, així ho assegura: “Volem que els periodistes diversifiquin les seves fonts. Oferim una perspectiva diferent, més local, de les històries dels mitjans internacionals. El nostre objectiu és ser un complement de la premsa establerta”. Eines per a periodistes A la pràctica, la web convida els reporters per compte propi o aliè a visitar les seves pàgines de Cobertura Especial, seguir els enllaços diaris i articles de blocs de tot el món, i escoltar la seva pròpia selecció de podcasts i entrevistes a diversos blocaires. També recomana subscriure’s a les seves alertes d’e-mail, al digest amb les entrades del dia resumides o als fils de notícies RSS per països, regions o temes. Entre les seves principals virtuds, Solana Larsen destaca la capacitat de Global Voices per “obtenir informació de blocaires locals en situacions de desastres naturals, i també en casos de confusió política en països on els mitjans tradicionals són censurats”. Tot i així, no resulta fàcil. “Sovint som els primers a assabentar-nos de blocaires que han sigut arrestats, i ajudem a difondre campanyes per alliberar-los”, explica Larsen. Sense ànim de lucre Com a projecte sense ànim de lucre, Global Voices es manté gràcies al patrocini del Berkman Center, MacArthur Foundation, Reuters, Hivos i Knight Foundation, entre altres. Les seves aportacions permeten finançar el funcionament de la web i pagar alguns salaris: els editors regionals cobren un petit sou de 700-800 dòlars al mes, i alguns directors de departament guanyen més al treballar a jornada completa. Els més de 100 autors-col·laboradors i la desena de traductors són voluntaris. El 2006, el projecte va obtenir el Gran Premi ‘Innovació Periodística’ en els Knight-Batten Awards, dotat amb 10.000 dòlars. Amb aquests diners i els d’altres patrocinadors, Global Voices ha pogut desenvolupar altres projectes paral·lels, com el programa Advocacy, Rising Voices i el projecte Lingua. Tots ells, interrelacionats sota un mateix objectiu: estendre la conversa global en condicions de plena cooperació, superant les barreres de l’idioma, la censura o la bretxa digital. Més informació: VÍDEO: Entrevista a Solana Larsen (BBC’s Pods & Blogs) ÀUDIO: Reportatge trobada fundacional Global Voices Global Voices Citizen Media Summit 2008

Vicent Partal: “La nova redacció de VilaWeb serà un gran plató de televisió”

[Vicent Partal, fundador de VilaWeb, creu en la mobilitat. El vaig entrevistar poc abans de Sant Joan, en una conversa de mòbil a mòbil. A petició seva, ja que havia d'anar a un debat de televisió. L'entrevista es va celebrar entre el seu despatx, el taxi i l'entrada als estudis de BTV. Cap problema, sembla estar-hi acostumat. Fa anys, a l'època de La Infopista, vam parlar gairebé una hora de fix a fix, per a una peça d'un reportatge de La Vanguardia, que a última hora va saltar per qüestions d'espai. Per sort, ell no se'n recordava, però jo sí. Aquest cop, l'entrevista haurà vist la llum per partida doble: primer, a inter@cción, el diari del postgrau de la UOC, i ara aquí mateix, linkant al seu bloc, perquè no sigui dit...]

Primer va ser La Infopista, després VilaWeb, i ara VilaWeb TV. El director del degà de la premsa digital a Espanya, Vicent Partal, ha aconseguit situar VilaWeb com el primer mitjà informatiu de la Internet catalana, amb 305.000 usuaris únics, per davant dels mateixos portals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). El 2007 va crear i va integrar en el mateix projecte VilaWeb TV, el primer canal de televisió IP en català, que avui considera clau per consolidar el seu lideratge.

VilaWeb va néixer com La Infopista i després es va erigir en diari digital. ¿Com es va produir aquesta transformació?

Vam néixer al mateix temps que Yahoo, el 1995, i aleshores no hi havia models a seguir. Teníem una idea bàsica, fer periodisme a la Xarxa, i el primer que se’ns va ocórrer va ser un directori de recursos. En menys d’un any hi vam incloure notícies breus sobre Internet, webs noves… i vam anar definint el que seria el nostre model. El 1996 vam adoptar la marca VilaWeb, i des de llavors sempre hem estat experimentant, improvisant… VilaWeb ha sigut una evolució lògica del concepte inicial.

El seu mitjà es defineix com a “diari electrònic independent”. ¿Independent de què?

És una referència de tal com van néixer, sense dependre de cap grup o diari imprès, per remarcar que vam sorgir directament a la Xarxa. Ara és una cosa molt habitual, i no en fem bandera, però llavors no ho feia ningú. Calia construir una empresa per no pertànyer a ningú, i aquesta capacitat ha sigut una de les diferències que han distingit VilaWeb. Avui, 13 anys després, VilaWeb té 30 treballadors i factura 2,5 milions d’euros a l’any.

Més que això, s’ha convertit en un mitjà de referència, sobretot entre la comunitat cultural catalana. ¿Com ho ha aconseguit?

No ho tenim del tot clar ni nosaltres mateixos… hi juguen molts factors. Sens dubte, haver estat pioners ens ha afavorit molt, però això, sense el dia a dia, no serveix de res. És molt important marcar-se unes regles de professionalitat i rigor per guanyar-se la credibilitat informativa. Les vam seguir en l’11-M, quan vam ser dels primers a plantejar hipòtesis alternatives [respecte a l’autoria dels atemptats]. I ho hem seguit fent dia a dia. Fa poc hem obert una pàgina de rectificacions, i les fem públiques. Un altre factor és aconseguir un cert feeling amb les notícies per arribar a un públic molt divers. Sempre hem dit que volem ser un projecte comunicatiu de masses, no un pas gueto, i per això cal ser territorialment i temàticament molt diversos… Per tant, tot suma: crear imatge, prestigi, fer les coses bé…

¿Quants professionals treballen a VilaWeb i com s’organitzen la feina?

A VilaWeb i VilaWeb TV som 30 persones, entre elles 21 periodistes. Fins ara teníem una estructura en creu, que donava un debat ric, amb un nucli de continuïtat i un d’especialistes. Aquesta continuïtat ha permès mantenir una portada activa 24 hores al dia, amb personal a la redacció de 6 del matí a 10 de la nit, guàrdies de matinada a casa, i de caps de setmana a casa o a la redacció, segons triï cadascú…

El debat sobre la integració de redaccions, més propi dels grans grups de comunicació, no sembla haver-los afectat.

Bé, no del tot, el nostre model també ha generat moltes tensions internes, especialment per VilaWeb TV. Al principi teníem un nucli de gent només de televisió, però davant les tensions que això va crear vam haver de canviar. Vist l’èxit del canal televisiu, hem reforçat la direcció amb dos caps de redacció i hem estès la polivalència professional. Mantenint un mínim equip de suport, ara qualsevol redactor pot fer de tot: continuïtat, vídeo o el que sigui…

VilaWeb TV i els blocs dels usuaris a la portada destaquen entre les seves últimes aportacions. ¿Són les apostes de futur de la premsa digital?

D’aquí a uns mesos, passat l’estiu, tindrem una portada molt diferent. Hi haurà una remodelació total, gràfica i de continguts, i inclourem més opcions de personalització i participació. En paral·lel, estem construint una nova redacció al costat del Macba que serà espectacular i innovadora… Dit això, efectivament, la participació de l’usuari és fonamental, sense perdre de vista que som un diari i tenint clar que un blocaire no és un periodista, i tampoc passa res, mentre se sàpiga bé què fa cadascú. I el vídeo també és un tema clau: la crisi dels diaris de paper al sortir les webs va ser una broma en comparació amb el que està passant ara amb la televisió…

¿Què està passant?

Doncs que estem destruint la televisió convencional. En el futur, la televisió no sé si estarà a Internet o no, però serà a la carta. I per a les cadenes actuals, això és una batalla perduda. Els continguts audiovisuals seran cada cop més importants, i cal tenir una presència forta en aquest àmbit. Aquesta, precisament, ha sigut una raó important pel canvi de local de VilaWeb. A finals d’any estarem en una nova redacció que serà tot un gran plató de televisió, des d’on podrem emetre en qualsevol moment, sense les limitacions actuals… I el tercer element de futur a tenir en compte és la mobilitat: l’iPhone està canviant totalment les formes de relacionar-se…

¿Quina opinió li mereixen l’auge dels ciberdiaris polítics i l’aparició de flamants mitjans com Soitu, nascuts també només a la Xarxa?

Sent respectuosos amb tothom, està bé que cadascú pugui triar. Soitu em sembla un fenomen interessant, però no entenc gaire bé el que fan. Ho veig una cosa molt complicada, una nova manera de fer notícies excessivament diferent, massa obsessionats per la tecnologia… Pel que fa a la hiperideologització de certs mitjans, sembla inevitable… A ERC, per exemple, cada fracció té el seu propi diari, i l’únic que està auditat té 10.000 visitants. Nosaltres en tenim 350.000. És lògic i inevitable que tots els poders vulguin tenir el seu mitjà, però està clar que això no porta enlloc.

¿El preocupa aquesta situació?

Per mi l’únic preocupant és l’extensió del model representat per coses com Libertad Digital o e-noticies, presumptes mitjans periodístics que el que fan és una perversió del periodisme. Publicar rumors no és ser herois. Calen regles bàsiques i donar una informació contrastada. El model de diaris que menteixen, s’inventen històries o eleven les anècdotes a categoria fa molt mal al periodisme. Per sort a Catalunya no n’hi ha tants com a Madrid. Però sóc molt crític sobre això i crec que s’ha de denunciar.

¿Quin futur espera a la premsa de paper?

Els mitjans impresos s’han de readaptar a la nova situació. Fa 20 anys els diaris venien 200.000 exemplars i tenien tota la influència social. Això s’ha acabat. El diari de paper del futur serà aquest: 14 pàgines, d’opinió i amb 10.000 lectors. Sé que per molts serà una complicació, però és el que hi ha, i s’ha d’entendre. Caldran moltes modificacions de fons.

Bloc nou, drac vell

Ja fa uns dies que ha saltat a la blocosfera catalano-espanyola un nou bloc dedicat a la ciutat. L’escriu la periodista Catalina Gayà i es diu Per Barcelona. S’allotja a la web d’El Periódico i s’alimenta dels microcomentaris barcelonins que fa un cop a la setmana al diari i d’altres continguts. Com diu l’autora a la presentació, és un lloc on “col·leccionar racons” i “espais, llocs, olors, textures que no apareixen a les guies –ni de disseny ni les turístiques– i que per la rutina diària poden passar desapercebuts”.

Gayà és mallorquina però fa temps que viu aquí, on va tornar després d’un periple per Mèxic. Malgrat que tot just comença, el seu bloc, com a mínim, ja és un niu de curiositats. M’ha cridat l’atenció el post que dedica als dracs urbans, llistats i representats per façanes i edificis que tots coneixem i que sovint ens han passat inadvertits. L’autora ha demanat que n’hi féssim conèixer més, però ningú li ha contestat (encara). I mira, avui n’he vist un per casualitat: un petit Sant Jordi amb el drac gravat en una façana del carrer Paradís, just davant d’aquest Irish Pub que no recordo com es diu…

A l’arribar a casa, mullat per la pluja, he regirat els arxius de fotos d’altres èpoques però no he trobat res de bo. Buscava dracs i sants jordis que havia anat retratant per algunes ciutats europees, però res de res… Així doncs, no he tingut més remei que fer una foto nova: no és pròpiament de Barcelona, però sí molt original. I antic. El Drac de Vilafranca, que només surt a ballar per la Festa Major, és una peça històrica i única. Pesa més de 100 quilos, se’n té constància documental des del 1600 (anàlisis químiques en situen l’origen al segle XII) i és l’element més veterà i emblemàtic de tot el bestiari de la més típica. El meu, és clar, tan sols és una vulgar i simbòlica reproducció de paper maixé d’aquella meravella. De totes maneres, si no fos per aquesta pluja traïdora, i per la portera, ja l’hauria tret al terrat.

Drac de Vilafranca, en miniatura.

Hola, món!

Avui, aprofitant que és el Dia d’Internet, he decidit debutar finalment en el món dels blocs. Sí, ja ho sé, ja era hora, però més val tard que mai, oi? A des del terrat intentaré anar publicant notícies, comentaris i neures vàries sobre Barcelona, però també sobre altres ciutats i llocs del món on passen coses que m’interessen. Per començar, permeteu-me que saludi els meus companys de la UOC, amb qui cada dia intentem aprendre més i més sobre aquesta cosa del Periodisme Digital. Què tal, amiguets? Com va el postgrau? Cansat, eh?

I en segon lloc, feliç dia d’Internet a tothom! Ja fa quatre anys que se celebra aquesta jornada, també anomenada Dia de la Societat de la Informació, i figura que serveix per divulgar les iniciatives relacionades amb la Xarxa i animar la gent a incorporar-s’hi, especialment els que no hi tenen fàcil accés.

Com sempre, cadascú celebra aquest dia com vol. Per commemorar-lo, la Fundació puntCAT convida a explorar la Xarxa d’una manera lúdica participant en el concurs La Conquesta del Domini .CAT. I la Generalitat, per la seva banda, ha obert un canal a Youtube que inclou vídeos en català, castellà i anglès, i una galeria multimèdia, CliCat, amb més d’un miler d’imatges i vídeos classificats segons la temàtica i associats a paraules clau.

L’última iniciativa del sector públic català a Internet no fa més que confirmar la decidida aposta per incrementar els canals de comunicació multimèdia i interactiva, ja sigui a través del portal gencat.cat o amb els múltiples projectes de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), tot un referent en l’aplicació de les noves tecnologies. L’últim ha estat el portal d’informació 3cat24.cat, autèntica plataforma de continguts multimèdia oberta a la participació dels usuaris. Abans va aparèixer iCat fm, innovador i multipremiat mitjà que l’any passat ja va ser finalista dels Webby Awards, considerats els Oscars d’Internet, en la categoria de ràdio, i que aquest any hi ha rebut una menció d’honor. Fa just dos dies ha rebut un nou guardó internacional: l’Eppy Award 2008 al millor portal de ràdio. L’oferta d’iCat fm, amb ràdio en directe i quatre canals musicals especialitzats només per Internet, és realment interessant i de qualitat, molt recomanable. Segurament ja la coneixeu, però si encara no l’heu visitat, ara és el moment…

Dia d’Internet, sí, però avui també és el Dia del Comerç Just. O sigui que, si encara hi sou a temps, no deixeu de visitar els webs que el promouen. I si esteu a Barcelona, sempre podeu anar a l’Olokuti, al barri de Gràcia, on organitzen una degustació gratuïta de productes de comerç just i una sessió musical de folk americà i bluegrass que pinta força bé…