L’ànima del ferro, a Palafrugell

Des del 28 de març, la Biblioteca de Palafrugell ha acollit amb èxit L’ànima del ferro, una exposició d’escultures en ferro reciclat de Yolanda UriARTE, artista barcelonina, d’arrels basques, amb lligams familiars i professionals a l’Empordà. La mostra, que s’ha allargat uns dies més del previst per la Setmana Santa, tancarà finalment demà divendres al vespre a l’Espai Arteca del centre, on fins llavors encara es pot visitar lliurement en horari de biblioteca.

L’exposició ha significat el retorn a l’aparador públic d’una escultora que, després d’un temps d’inactivitat, s’ha retrobat amb l’art de treballar el ferro sense més límits que el mateix material. A L’ànima del ferro, amb una selecció de 10 peces d’obra antiga i recent, el visitant s’ha pogut endinsar en un món oníric i suggerent, però també irònic i amb consciència social, com correspon a la majoria d’artistes que opten pel reciclatge creatiu.

'Ja hi som'. Fotos: Jordi Cané

Així cal veure, per exemple, l’obra Ja hi som, que ens enfronta sense remei a un planeta Terra torturat i amenaçat per la voracitat destructiva de l’home; Clown, el pallasso despentinat per la tragicomèdia del circ, o Ocellot, la bestiola que fa l’ullet sense intent d’abandonar en cap moment la divertida aparença d’estisores. Tot plegat, a partir de tot allò que suggereix el material trobat, de vegades reciclat per enèsima vegada, qui sap per qui o per a què…

Amb aquesta mostra, Yolanda UriARTE referma la seva presència a l’Empordà, on fa anys ja havia protagonitzat exposicions individuals i col·lectives, i on fa uns mesos va tornar per a una col·laboració amb el Museu de la Pesca de Palamós. En aquest cas, amb un parell d’escultures, dos peixos metàl·lics, gegants i mòbils, realitzats amb el seu col·lega Javier Mañá i instal·lats a l’entrada d’una exposició del pintor Tano Pisano, que els va encarregar expressament per a l’ocasió.

'Columpio'.

La mostra de Palafrugell ha estat possible gràcies a la iniciativa d’Arteca, associació d’artistes vinculats a l’Empordà que ja compta amb més d’un centenar d’afiliats. A canvi d’exposar a la biblioteca, l’associació cedeix una de les obres exhibides a un fons d’art accessible als usuaris en forma de préstec gratuït durant un mes. L’objectiu: acostar l’art al gran públic i donar sortida a les obres artístiques, ja que si algú en vol comprar alguna, tracta directament amb l’autor i aquest n’aporta una de nova al fons, que s’alimenta progressivament amb les periòdiques exposicions.

'Clown'.

Tot aquest fons artístic, a més d’estar físicament a Palafrugell, s’integrarà en una pàgina web per facilitar-ne la difusió entre el públic. De moment, ja ha servit per donar a conèixer obres de membres d’Arteca en altres biblioteques del país. Tant de bo la iniciativa s’estengués pels equipaments públics que ja disposen de l’espai suficient. ¿Per què no a Barcelona?

 

 

[Galeria d'imatges]

Síntesi de Tallers Oberts 2008

Avui és l’últim dia per visitar Síntesi, una selecció d’obres dels artistes i artesans que aquest any han participat en els Tallers Oberts de Ciutat Vella. Durants els dos últims caps de setmana, més de 50 tallers del districte van obrir les portes al públic per mostrar i explicar el procés creatiu dels artistes a tothom qui s’hi volgués acostar. Les jornades es van complementar amb activitats vàries, com ara rutes guiades pel Born, el Gòtic i el Raval, estudis oberts de nit i tallers per a nens i nenes.

Ara la 15a edició dels Tallers Oberts de Ciutat Vella ja s’ha acabat, i la visita a l’exposició Síntesi se’ns presenta com l’última oportunitat de veure’n les obres seleccionades. Aquest cop, la mostra col·lectiva s’ha organitzat al Museu Marítim, un entorn fabulós però no gaire ben il·luminat. Sigui com sigui, hi ha temps fins a les vuit del vespre, i l’entrada (com gairebé tot el que citem aquí) és gratuïta.

El jurat d’experts encarregats de la selecció ha triat aquest any els següents artistes:

• Alícia Rosselló i Núria Brunet
• Fiona Capdevila
• Gemma Pampalona
• Rodrigo Ángel Belaunzarán
• Carles Guitart
• Teresa Rosa Aguayo
• Nicolás Spinosa
• Cathrine Muryn
• María Mercedes Rodrigo
• Vanessa Linares
• Karol Bergeret
• Ana Abascal
• Karen Foix

Personalment, m’ha interessat la pintura de Vanessa Linares:

La moda reciclada de Fiona Capdevila (amb jerseis usats, cortines de casa i roba de sacs de llit dels ferrocarrils francesos):

La joieria de ganxet de Gemma Pampalona:

I les escultures il·luminades de Karol Bergeret i les seves Santes Mestresses de Casa:

Les escultures de Karol Bergeret responen al seu personalíssim projecte de les Santes Mestresses de Casa, sèrie realitzada amb taules de planxar i materials reciclats en homenatge, segons ella, a una “espècie en extinció”. Si més no, sembla haver contagiat el reciclatge creatiu als seus propis pares, Perla i Tucho, dos arquitectes que ja fan les seves particulars miniARTs, miniescultures realitzades amb materials més a l’abast. No els veureu a Síntesi, però aquí en teniu dues mostres inspiradores: El De Moño i Cinco Deditos Tienen Mis Manos. Endevineu amb què estan fetes…

Fotògraf Joan Guerrero

“La persona és el primer”. Amb aquest títol, el Col·legi de Periodistes de Catalunya (CPC) va inaugurar ahir una exposició de 40 fotos en blanc i negre de Joan Guerrero, tota una institució en el camp del reportatge social. No hi vaig anar, però per poc que pugui, hi aniré. Joan Guerrero (Tarifa, 1940) és d’aquells personatges de la professió difícils d’oblidar, competents i alhora entranyables. I sempre se n’aprenen coses…

Fotògraf d’una llarga trajectòria, va haver de treballar durament abans de poder dedicar-se a l’ofici. D’adolescent, obligat per les penúries de la postguerra, va emigrar a Puerto Real, on va entrar en una fàbrica de maons, i després va marxar a Catalunya. A Barcelona, va treballar de peó, a la carretera de l’Arrabassada, i també en una fundició. Posteriorment es va establir a Santa Coloma de Gramenet, i va entrar a col·laborar a la revista Grama, on aviat va començar a fer de fotògraf i a especialitzar-se en el reportatge social.

Ha treballat en diaris com El Periódico de Catalunya, Diari de Barcelona, El Observador i El País; ha publicat diversos llibres de fotografies i ha participat en nombroses exposicions. Sempre sensible als problemes socials, un dels seus últims projectes ha estat Imatge Solidària, una col·lecció de làmines fotogràfiques realitzades per ell mateix per recaptar fons per a l’Equador. Ara està jubilat, però continua actiu, com ho prova l’exposició actual i les que segurament farà en el futur.

Vaig tenir la sort de coincidir amb ell al DdB. El 1988, jo era un principiant; ell, un fotògraf expert. He de reconèixer que em va caure bé des del primer dia, quan vam anar junts a fer una crònica de l’Ateneu Colón, al Poblenou, aleshores amenaçat d’enderroc preolímpic. El local seguia sent una institució, i s’omplia d’avis i gent gran que hi anaven a ballar i a divertir-se els caps de setmana. Jo no sabia per on començar, i ell de seguida se’ls va ficar a la butxaca. En pocs minuts semblaven amics de tota la vida. Tothom estava entusiasmat i eufòric per deixar-se retratar per la seva càmera, i va obtenir unes imatges sensacionals. Si les trobo les penjaré…

El cas és que Joan Guerrero sempre ha estat així: amable, cordial, senzill, humil… dotat d’una extraordinària sensibilitat per connectar amb la gent del carrer i per captar els sentiments i la humanitat de paisatges i vides anònimes. Així l’ha presentat a l’exposició José Martí Gómez, un altre dels grans, quan n’ha dit que “s’hauria de visitar amb Joan Guerrero com a guia. Sabríem que després d’intimar amb el fotògraf, el vell pobre i digne entrà a casa seva, petita i humil, tot retornant amb l’obsequi de dos ous, que era l’únic que posseïa”.

Deuen ser bons amics, tots dos. Un dia, de petit, em van portar a dinar a casa de Martí Gómez i després vam anar a veure un Barça-Espanyol al Camp Nou. Tot i ser periquito (ell), em va regalar una d’aquelles trompetes bandera blaugrana que ja deuen haver passat a la història. Del resultat, ni me’n recordo, però sé que la trompeta em va durar molts mesos. Bones persones, que també n’hi ha, entre els grans periodistes…

L’exposició de Joan Guerrero, a la seu del CPC (Rambla de Catalunya 10, principal), estarà oberta fins al 27 de juny.