Sants, barri devot?

Imatge d'època de la Festa Major de Sants.

Coincidint amb la Festa Major de Sants, el periodista Albert Torras ha publicat un llibre d’història local amb anècdotes i peripècies del barri. La Festa Major de Sants. Dels orígens a l’agregació repassa la història d’aquesta tradició des que Sants era municipi independent fins a l’agregació a Barcelona el 1897. Segons l’autor, la Festa Major de Sants és de les més antigues del món ja que fa més de 750 anys que se celebra, amb devoció a Sant Bartomeu, patró del barri.

Torras aporta documents del 1340 i anteriors que evidencien aquesta antiga devoció a Sant Bartomeu, i també dades sobre les festes religioses que se celebraven als segles XVII, XVIII i XIX, l’època dels primers envelats i l’aparició dels primers carrers engalanats, tradició que continua avui dia com a Gràcia amb un concurs que aquest any ha guanyat Alcolea de Dalt.

Entre altres aspectes fins ara desconeguts, el llibre revela que a mitjans del segle XIX, a més de Sant Bartomeu, Sants també tenia com a patrona Santa Faustina, i que a l’església s’hi conservava el cos de la santa que el rector havia portat de Roma.

Malgrat aquesta devoció històrica, es fa difícil assegurar que s’hagi mantingut intacta fins als nostres dies, i encara menys que sigui la base de l’actual Festa Major de Sants. Seria com afirmar que la devoció a Sant Fèlix, patró de Vilafranca del Penedès, alimenta la frenètica activitat de la Festa Major de Vilafranca, malgrat la gentada que s’acumula any rere any per viure en directe la processó del dia 30 i l’espectacular entrada a l’església de Santa Maria. Per cert, que la més típica arrenca precisament demà al migdia, amb la clàssica tronada, i s’hi esperen més aglomeracions que mai.

En qualsevol cas, benvingut sigui aquest nou volum d’història local, i més si és obra d’un expert com Albert Torras, autor de diverses obres sobre el barri de Sants i d’una autèntica curiositat com el llibre Gais i lesbianes de la història de Catalunya, que apunta, entre altres coses, la presumpta catalanitat i homosexualitat de Miguel de Cervantes. Això, però, ja és una altra història…

 

Verdi i Tordera, els més ben guarnits

Verdi del Mig, Tordera i Joan Blanques de Dalt han estat els triomfadors del concurs de carrers guarnits de la Festa Major de Gràcia 2009. El primer premi va ser per a Verdieval, l’ambientació medieval amb què els veïns de Verdi van retrocedir als temps de Jaume I.

El segon, per a l’original tramvia d’època fabricat pels veïns de Tordera i col·locat al llarg del carrer.

I el tercer, pel muntatge Tot és fràgil, títol de la cançó de Joan Isaac que va inspirar els veïns de Joan Blanques de Dalt…

Han estat els tres primers premis de l’edició d’aquest any, que també va donar altres guardons entre els 16 carrers participants. Ara que la FM de Gràcia 2009 s’ha acabat, aquí en va un recordatori…

TOTS ELS CARRERS ENGALANATS

Tot a punt per a la FM de Gràcia 2009

Cartell FM Gràcia 2009

El pregó de Sicus Carbonell, líder de Sabor de Gràcia, dóna aquest vespre el tret de sortida a les festes d’estiu per excel.lència de Barcelona. Just després del discurs inaugural a la plaça de la Vila, retransmès en directe a les 19 hores per Ràdio Gràcia (107.7 FM), s’iniciarà La Fanfare transfrontalière de l’amor (Dúmbala Canalla + Les Madeleines), el primer dels múltiples espectacles a l’aire lliure de la Festa Major de Gràcia, que aquest any s’anuncia com a més familiar que mai.

Del 15 al 21 d’agost, el protagonisme de la FM de Gràcia 2009 tornarà a recaure en els carrers del barri, plens de fantasia i imaginació gràcies a l’esforç voluntari i incansable dels veïns, hores d’hora embrancats encara en els últims preparatius. En aquesta edició hi haurà 16 carrers guarnits, un més que l’any passat: Berga, Bruniquer, Fraternitat, Joan Blanques de Dalt, Joan Blanques de Baix, Llibertat, Mozart, La Perla, plaça de la Vila de Gràcia, plaça de Rovira i Trias, placeta de Sant Miquel i Rodalies, Progrés, Providència, Puigmartí, Tordera i Verdi.

Els organitzadors de la FM, que aquest cop estarà dedicada a les dones del 36 i al fenomen de la Nova Cançó, han programat el 70% dels actes en horari diürn. Com sempre, molts jocs, concursos, exposicions, gimcanes, vermuts, berenars, sopars i, sobretot, molta música i molt soroll. Començant per les matinades del dia 15 a càrrec dels grups de foc i timbals del districte, amb sortida a la plaça de la Revolució, fins al correfoc del dia 21 i el castell de focs final a la plaça de la Vila de Gràcia, previ a la diada castellera de l’endemà.

Al marge dels actes de cada carrer, destaquen els espais monogràfics establerts a les places: la de Joanic acollirà el de la Nova Cançó, que també se sentirà a l’oratori de Sant Felip Neri; la del Sol serà la Plaça del Folk, i la del Diamant, la Plaça del Swing. A la plaça del Nord hi haurà l’Espai de la Màgia, coorganitzat amb els Lluïsos de Gràcia, on el plat fort serà el concurs de mags amateurs; a la de Manuel Torrente, el Tasta Gràcia, l’epicentre gastronòmic de la festa; a la de la Virreina, la Plaça de l’Artesania, i la de la Revolució serà la Plaça de la Paraula, amb lectures, contes i tallers infantils.

En l’apartat musical, convé remarcar la celebració del Festigàbal 2009, organitzat pel bar Heliogàbal a la plaça Rovira i Trias. Del 16 a 18 d’agost, amb entrada lliure, hi tocaran grups com Tostadas, el Petit de Cal Eril, Ainara Legardon, The New Raemon,  Asstrio i Manel, entre altres. I dins del programa general de la FM, destacaran les actuacions pròpies de bandes com Cabo San Roque, Ignasi Terraza Trio, Hotel Cochambre, Tandoori Le Noir, Stompers, The Healers o Ai, ai, ai, entre moltes altres.

El dia 21 s’acabarà oficialment la Festa Major de Gràcia 2009. L’endemà, per qui no n’hagi tingut prou, comencarà la de Sants.

Més informació:

• PDF: Programa oficial de la Festa Major de Gràcia 2009.
• VÍDEO: Preparatius de la FM de Gràcia 2009 (Gràcia Televisió)
• VÍDEO: Entrevista a Ricard Estruch, president de la Fundació Festa Major de Gràcia (Gràcia Televisió)

Manolo Valdés, millor a Sevilla

Dies després del que s’havia anunciat, ahir van acabar de desmuntar les escultures gegants de Manolo Valdés a la rambla Catalunya. Alguns, de cop, deuen haver sentit un buit immens. Jo, no. Després de les mostres de HA Schult i d’Igor Mitoraj, ha estat la tercera gran exposició d’art al carrer dels últims mesos a Barcelona. I no és que no resultés interessant, al contrari. Passa que l’emplaçament no ha semblat el més idoni. Entremig de les riuades de gent passejant i el trànsit de cotxes, en un espai limitat, i prou sorollós, les 17 escultures monumentals de Valdés no han perdut magnetisme, però sí perspectiva. ¿Calia situar-les en un passeig tan atapeït?

A l’hora de fer balanç, tant els promotors, la Fundació La Caixa, com els amfitrions, l’Ajuntament de Barcelona, al·legaran segurament que millor, impossible. Un lloc cèntric i de pas obligat pels turistes… De fet, els càlculs inicials, a través d’un sistema informatitzat per controlar els voltants de les obres, apuntaven que la mostra tindria uns 20.000 visitants diaris. Si és així, en un mes la deuen haver vist 600.000 persones. Impressionant, oi?

Doncs, no. Segur que molts haurien preferit tocar igual aquestes escultures, sentir-les, en un entorn més amable. En aquest sentit, s’hauria pogut pensar en Sevilla, on aquesta mostra itinerant va recalar anteriorment. Ho vam comprovar l’hivern passat, en un viatge llampec a la capital andalusa. Allà van situar les escultures en un remodelat passeig de vianants, ampli i tranquil: La Alameda de Hércules, pròxim al riu Guadalquivir i al barri de la Macarena. Un entorn còmode i agradable, famós anys enrere com a zona de prostitució, i també amb terrasses, sí, però a força distància de l’espai central. A més, tot s’ha de dir: els bars d’allà, sobretot al final del passeig, presidit per dues columnes rematades amb lleons i escuts representant Espanya i Sevilla, serveixen autèntiques tapes andaluses, tant si ets turista com si no…

Pensant-ho bé, si a Barcelona sorgís un espai similar, duraria ben poc. Seria ràpidament colonitzat per aquests antres de restauració avui tan de moda, rendits al guirisme consumista amb la intenció única de desplomar els visitants, sense pressa però sense pausa…

Barnàfrika’08, Setmana Afrocultural de Barcelona

Àfrica està de moda, ni que sigui per uns dies. Després de la segona Mostra Internacional de Cinema Africà a Catalunya, Africat, celebrada a Salt, ara és el torn d’un nou festival: Barnàfrika, la primera Setmana Afrocultural de Barcelona. Fins diumenge que ve, i organitzada per la Unió d’Associacions Africanes de Catalunya i d’Entitats de Solidaritat amb Àfrica, Barnàfrika concentrarà múltiples activitats relacionades amb les cultures i la vida quotidiana dels països d’aquest immens continent, tan desconegut.

El festival culminarà amb una gran festa dissabte i diumenge, de 10 a 20 hores, al Parc de l’Estació del Nord, que promet ser espectacular. En un ambient de mercat africà, hi haurà debats, tallers, contes, pel·lícules, gastronomia, conferències, balls, música i, sobretot, molt bon rotllo. Entre altres músiques, s’hi sentirà l’Himne d’Àfrica, el Cant dels Estats de l’Àfrica i, a ritme de Percutalking Music, tenen previst estrenar el Ball del Culé…

Casualitat o no, avui mateix COM Ràdio dedicarà bona part del programa Tots x Tots a parlar del continent africà. L’espai dirigit per Siscu Baiges, de 21 a 22 hores, entrevistarà avui Francesc Soler, president d’Amics per al Desenvolupament a l’Àfrica Negra (ADANE), i oferirà un reportatge de Susanna Huguet sobre el conflicte de la República Democràtica del Congo.

Tan de bo aquestes iniciatives es consolidin i tinguin una llarga continuïtat… Per cert, si us interessen les notícies d’Àfrica, no deixeu de visitar el bloc africadesdegirona. Tot just comença, però de debò que promet.

El llarg camí de la bicicleta

Després d’anys i panys d’estar completament marginada de l’entramat de la via pública, malgrat les reinvindicatives i insistents edicions de la Festa de la Bici, sembla que la bicicleta comença a ser presa en consideració com a sistema alternatiu de transport urbà. Almenys, així ens ho venen els gestors municipals, que arran de l’èxit insospitat del Bicing, el sistema públic de lloguer de bicis, s’han vist obligats a posar-se les piles i adoptar noves mesures per facilitar els desplaçaments sobre dues rodes.

Així, l’Ajuntament de Barcelona ha anunciat un pla per ampliar la xarxa de carrils bici en 28 quilòmetres més, que se sumaran als 128 ja existents a la ciutat. El projecte, que s’ha d’haver complert en cinc mesos, destaca per donar continuïtat i finalitzar els carrils d’importants vials de la xarxa (Gran Via, Diagonal, Diputació…) i per incorporar més elements de seguretat als nous. Entre aquests, un carril bidireccional connectarà la plaça de Francesc Macià i el Paral·lel, de manera que el centre de la ciutat passarà a tenir quatre itineraris verticals.

Curiosament, dies abans de divulgar-se aquest pla, el Bicicleta Club de Catalunya (BACC) denunciava una campanya de retirada indiscriminada de vehicles de la via pública per part de la Guàrdia Urbana, amb criteris i formes dubtoses, per resoldre la sobreocupació dels aparcaments públics. A la seva pròpia web, el BACC afirma haver-se’n queixat diversos cops a l’Ajuntament, però fins ara no ha obtingut cap resposta clara a les seves demandes.

Situacions com aquesta són el que encara fan dubtar molta gent de les proclames oficials sobre la voluntat política de fomentar realment l’ús de la bicicleta. I pensar que durant un temps fins i tot hi havia parelles d’urbans circulant pels carrils bici per donar exemple… Està clar que, malgrat els avenços, la bicicleta encara té un llarg camí per recórrer per imposar-se com a autèntica alternativa de transport urbà…