Sants, barri devot?

Imatge d'època de la Festa Major de Sants.

Coincidint amb la Festa Major de Sants, el periodista Albert Torras ha publicat un llibre d’història local amb anècdotes i peripècies del barri. La Festa Major de Sants. Dels orígens a l’agregació repassa la història d’aquesta tradició des que Sants era municipi independent fins a l’agregació a Barcelona el 1897. Segons l’autor, la Festa Major de Sants és de les més antigues del món ja que fa més de 750 anys que se celebra, amb devoció a Sant Bartomeu, patró del barri.

Torras aporta documents del 1340 i anteriors que evidencien aquesta antiga devoció a Sant Bartomeu, i també dades sobre les festes religioses que se celebraven als segles XVII, XVIII i XIX, l’època dels primers envelats i l’aparició dels primers carrers engalanats, tradició que continua avui dia com a Gràcia amb un concurs que aquest any ha guanyat Alcolea de Dalt.

Entre altres aspectes fins ara desconeguts, el llibre revela que a mitjans del segle XIX, a més de Sant Bartomeu, Sants també tenia com a patrona Santa Faustina, i que a l’església s’hi conservava el cos de la santa que el rector havia portat de Roma.

Malgrat aquesta devoció històrica, es fa difícil assegurar que s’hagi mantingut intacta fins als nostres dies, i encara menys que sigui la base de l’actual Festa Major de Sants. Seria com afirmar que la devoció a Sant Fèlix, patró de Vilafranca del Penedès, alimenta la frenètica activitat de la Festa Major de Vilafranca, malgrat la gentada que s’acumula any rere any per viure en directe la processó del dia 30 i l’espectacular entrada a l’església de Santa Maria. Per cert, que la més típica arrenca precisament demà al migdia, amb la clàssica tronada, i s’hi esperen més aglomeracions que mai.

En qualsevol cas, benvingut sigui aquest nou volum d’història local, i més si és obra d’un expert com Albert Torras, autor de diverses obres sobre el barri de Sants i d’una autèntica curiositat com el llibre Gais i lesbianes de la història de Catalunya, que apunta, entre altres coses, la presumpta catalanitat i homosexualitat de Miguel de Cervantes. Això, però, ja és una altra història…

 

L’últim artefacte de Cabo San Roque

 

Cabo San Roque, la banda dels sons màgics i inversemblants sorgits dels més diversos instruments reciclats, ultima el que serà la seva pròxima producció nascuda del seu últim giny: una orquestra mecànica completa, amb seccions pròpies de vent (amb coure i PVC), corda i percussió. Serà la base del seu pròxim espectacle, Torn de nit, que s’estrenarà a l’octubre al festival Temporada Alta de Girona.

La peculiar orquestra, a la qual se li ha aplicat fa poc l’ordinador que n’ha de moure les peces, funcionarà amb un sistema d’electrovàlvules i aire comprimit, procedent d’una antiga fàbrica de galetes, que els va cedir tota la cadena de muntatge. Segons Roger Aixut, fundador i ànima de Cabo San Roque, el nou invent aportarà per primer cop un instrument de vent mecànic al repertori del grup, però encara es manté la incertesa de com sonarà, i si possibilitarà el muntatge d’una o vàries composicions.

 “Fins que no ens hi posem al 100% no ho tindrem clar”, assegura Aixut des del local d’assaig del grup, al carrer de la França Xica, a tocar del Mercat de les Flors. Aquí mateix, en ple barri del Poble-sec, és on la banda recicla i reinventa els intruments, on composa i assaja. I també on organitza i programa l’agenda d’actuacions, que a l’agost inclourà una gira per Mèxic. I al tornar, segons ha confirmat Aixut, un concert a les Festes de Gràcia, el 21 d’agost a la plaça del Diamant.

Serà un bon moment per comprovar l’estat de forma del grup, sempre a punt per sorprendre i commoure, abans de veure com sona aquest nou artefacte de l’orquestra mecànica…