[post publicat al blog Panorama d'EL PERIÓDICO: http://panorama.elperiodico.cat]
Marxa a Delhi (Índia) contra la repressió xinesa al Tibet.
El primer ministre del Govern del Tibet a l’exili, Lobsang Sangay, ha visitat aquesta setmana el Parlament Europeu a Brussel·les a la recerca de suports per a la causa tibetana, tristament oblidada en els últims anys i ressorgida dramàticament amb la recent onada d’immolacions budistes en protesta per la repressió xinesa. Sangay, que no va ser rebut ni pel president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, ni per la cap de la diplomàcia, Catherine Ashton, va demanar a Europa que no oblidi, en les seves relacions amb el gegant asiàtic, la defensa dels drets humans, greument conculcats a les regions tibetanes.
La UE, no obstant, no sembla estar per la feina, i mentrestant, ha transcendit un nou intent d’immolació per part d’un exmonjo tibetà, aquesta vegada a l’anomenada Regió Autònoma del Tibet, sota administració xinesa des de l’ocupació militar del 1951. Segons grups de l’exili, Tenzin Phuntsog, de 46 anys, es va calar foc dijous a la prefectura de Chamdo, encara que va sobreviure a les ferides i ha estat hospitalitzat. Si es confirma, seria la dotzena immolació de monjos o exmonjos tibetans (10 homes i dues dones) des del març passat, quan el monjo Phuntsog, de 20 anys, va morir després de cremar-se a l’estil bonze en el tercer aniversari de les revoltes de Lhasa, la capital del Tibet, que el 2008 van causar desenes de morts i milers de detinguts i desapareguts. Entre els 12 immolats, almenys sis han mort, i de la resta es desconeix el seu estat o el seu parador.
La monja tibetana Palden Choetso, en flames.
L’onada d’immolacions, fins ara concentrades en les àrees tibetanes de la província de Sichuan, ha disparat totes les alarmes en els grups de defensa dels drets humans i en el mateix Dalai-lama, exiliat a Dharamsala (Índia), que les ha atribuït a la desesperació davant el “genocidi cultural” a què està sotmesa la població tibetana. Mai al Tibet s’havien produït accions de protesta tan radicals, cosa que ha fet reaccionar, encara que sense massa força, la comunitat internacional.
La intervenció de la secretària d’Estat dels EUA, Hillary Clinton, que a principis de novembre es va declarar “alarmada” per la situació al Tibet, va ser rebutjada de ple per Pequín com una ingerència en els seus afers interns. Amb la seva retòrica habitual, la Xina va acusar el Dalai-lama, que preconitza la no-violència, de terrorista i d’instigar les protestes, encara que després anunciés, per desactivar la tensió, una futura concessió d’ajudes socials i econòmiques el 2012 als monestirs tibetans.
El Dalai-lama, en una recent visita al Japó.
No obstant, el conflicte persisteix. Al Tibet, les llibertats polítiques i religioses continuen severament restringides. No existeix llibertat real d’expressió ni de reunió, i sí en canvi un ferri control policial de la vida monàstica i sobre els opositors, a qui detenen de forma arbitrària. Tot i el bloqueig informatiu imposat per Pequín, es va saber que a la primera immolació a prop del monestir de Kirti, un dels més sagrats del budisme tibetà, el Govern va respondre amb arrestos i empresonaments massius, en què es van produir tortures i possiblement assassinats. Entre els detinguts hi havia prop de 300 monjos, que van ser sotmesos a “adoctrinament polític obligatori”, segons va denunciar Amnistia Internacional.
Mentre la censura oficial s’imposa a l’interior, la maquinària diplomàtica xinesa triomfa al seu torn a l’exterior. En els seus intents per silenciar la causa tibetana, Pequín va aconseguir a l’octubre que Sud-àfrica no concedís un visat al Dalai-lama, i que el mes següent Mongòlia reduís l’estada del líder espiritual del Tibet en un viatge religiós al país veí, on la pràctica budista està àmpliament estesa. A l’Índia, receptora d’una important colònia exiliada, no va tenir el mateix èxit en les pressions per cancel·lar un congrés budista del Dalai-lama a Delhi, però sí que li va funcionar l’autocensura. Bollywood va transigir davant el Govern indi i va acceptar suprimir una escena de la pel·lícula Rockstar en què apareixien fugaçment la bandera tibetana, prohibida a la Xina, i el lema Free Tibet, cosa que va causar controvèrsia en l’anomenada democràcia més gran del món. Una controvèrsia estèril, ja que no va tenir més conseqüències. Ningú planta cara al gegant asiàtic, i menys pel que fa a drets humans…
