‘Tres dies amb la família’, intimista i continguda

Juny 30, 2009
Nausicaa Bonnín i Eduard Fernández, en una escena del film.

Nausicaa Bonnín i Eduard Fernández, al film.

Després del seu èxit fulgurant al Festival de Màlaga, s’ha estrenat a Barcelona Tres dies amb la família, l’opera prima de la directora Mar Coll, guanyadora del premi a la millor direcció, millor actor (Eduard Fernández) i millor actriu (Nausicaa Bonnín). Un triplet com el del Barça, com van dir eufòrics els organitzadors de la preestrena, ara fa dues setmanes, al cine Urgell, davant una munió de gent que va obligar a obrir les portes a tothom que s’hi va presentar.

El film, amb un gran nivell d’interpretació, retrata les relacions personals d’una família burgesa de Girona, que es retroba per uns dies amb motiu de la mort de l’avi patern. Els dies de vetlla són l’excusa per exposar els integrants de la família (fills, oncles, cosins…) a les afinitats i contradiccions de les relacions humanes, estranyament complicades en l’àmbit de la institució familiar, i no per això ben naturals.

En aquestes circumstàncies, els sentiments afloren de forma íntima i continguda en tots els personatges principals: la Léa (Nausicaa Bonnín), que no troba mai a casa el seu nòvio francès; el seu pare Josep Maria (Eduard Fernández), bloquejat encara pel seu fracàs matrimonial; l’oncle Pere (Ramon Fontserè), el nou capo de la família; l’oncle Toni (Francesc Orella), l’únic que es va preocupar de debò d’acompanyar l’avi en els últims anys de la seva vida; la tieta Virgínia (Amàlia Sancho), l’ovella negra de la família, mare d’un fill inadaptat i golafre (Artur Busquets)…

Una pel·lícula interessant i que deixa un bon regust de boca. Per ser vista, lògicament, en la versió original catalana, que projecten els cines Alexandra, Renoir Les Corts i Renoir Floridablanca. Altrament, la fan en VOSE als cines Icaria i Boliche. Tant de bo duri a la cartellera…