Aquest dimarts, 10 de març, es farà la presentació en públic de Mascles!, el nou llibre de textos teatrals d’Albert Benach, el tercer que publica, aquest cop a càrrec d’Arola Editors. L’acte tindrà lloc al Brossa Espai Escènic, i hi intervindran, entre altres, Iago Pericot, Francesc Massip i els actors Pep Jové i Enric Majó.
No és perquè l’autor sigui germà meu, però cal reconèixer-li una clara progressió i uns diàlegs cada cop més afinats i mordaços. I sobretot, mantenint un particular sentit de l’humor, en unes situacions tan quotidianes com absurdes…
Per una estranya associació d’idees, he pensat en un altre llibre d’un altre familiar que van donar a conèixer al setembre, aquest cop a Vilafranca del Penedès: L’antic Institut Milà i Fontanals i la seva història, de Montserrat Sala i Montserrat Totosaus.
No és perquè la segona coautora sigui ma mare, però cal reconèixer-li un esforç meritori i un rigor encomiable a l’hora de documentar amb textos i fotos antigues les diverses etapes, professors i alumnes d’aquest institut comarcal del Penedès, pioner a la seva època… Així ho va veure també el públic assistent a l’acte de presentació, celebrat amb tots els honors al saló de plens de l’Ajuntament de Vilafranca.
Malgrat sentir-me una mica sorprès per tot plegat, m’he de confessar admirat per l’un i l’altra. Per això hi és la família, diuen, per aparèixer, sorprendre’t i mostrar-te el camí… I de passada, esclar, deixar-te en evidència…
[PS: Adjunto la convocatòria de l'Espai Brossa]
I els actors Pep Jové i Enric Majó
Les cinc peces que presenta són fruit de viatges, experiències, somnis i més coses que no es poden dir en paraules, i que recullen les influències -que l’autor reconeix- de Pirandello, Tabori, Mishima i Benet i Jornet entre d’altres i també la influència d’un dibuixant de còmics anomenat Robert Crumb, del qual ha extret la irreverència i, per què no dir-ho, una certa impudícia. Nascudes a partir d’una frase, d’una paraula, es desenvolupen uns diàlegs on els protagonistes —a excepció, potser, de l’última peça “Un intercanvi cultural”— es desdibuixen lentament per entrar en el terreny de la filosofia, que com alguns saben és un terreny que no porta enlloc. Així, l’absurd arriba a la paradoxa i, finalment, a la frustració, fet que ha fet exclamar a l’Albert Benach entre ampolles de sifó i alguns carajillos de més: “Pobre Wittgenstein! Com va sofrir, pobret amb el seu tractat Tractatus logico-philosophicus.”
Albert Benach es nascut a Barcelona a principis dels setanta. Ben aviat se sent atret per la premsa underground i de caràcter contracultural d’aleshores (revistes com Star, Vibraciones i Ajoblanco). Estudia disseny gràfic, editatge i muntatge de vídeo, a més d’anar contínuament al teatre amb el seu pare, cosa que no li fa perdre la serenitat (potser a d’altres sí), empapant-se de gent com Joglars, Comediants, la Cubana. A mitjans dels noranta comença a col•laborar en premsa, escrivint sobre temes com el rock&roll, el pop, els còmics, el cinema. Després de “Dues històries antigues” i “Somien els cambrers amb ovelles elèctriques?”, editats ambdós per l’AADPC dins la col•lecció Entreacte, aquest és el seu tercer llibre de teatre.
Brossa Espai Escènic
info@espaibrossa.com
Allada Vermell, 13.
Tel. 93.310.13.64
www.espaibrossa.com
………………………………………………………………………………………………………………………..
Publicat per Martí 