Flyer de la festa d'inauguració.
Acaba d’obrir una nova escola de llengua italiana al passeig de Sant Joan que segur que farà parlar. Es diu Centro Culturale Ama l’italiano, i l’han impulsat tres joves exprofessors de l’Institut Italià de Cultura de Barcelona (IICB). El nom del nou centre, tota una declaració d’intencions, és l’acrònim format amb les inicials dels tres fundadors: Ada, Michela i Andrea.
Ells solets s’han tirat a la piscina i han creat un espai per atreure tothom que estigui interessat en l’idioma i la cultura italiana. A més de cursos de llengua, extensius, de conversa i d’especialització, també n’organitzen de cançó, cinema, teatre… i fins i tot fan seminaris pràctics de cuina. Tot plegat, com diuen ells, per estimular l’aprenentatge d’una manera divertida i apassionada.
Així va quedar demostrat, com a mínim, en l’animada festa d’inauguració que van celebrar dissabte passat a l’espai del Pou de la Figuera, en ple Casc Antic. Un trio de jazz més que correcte (Matteo Sacilotto, Jorge Rocha i Genís Bages); el pop electrònic de Fernando Lagreca, amb muntatge audiovisual inclòs; i un cantautor sard, Carlo Doneddu, que va electritzar veritablement l’audiència, van amenitzar la trobada en una senzilla però eficaç posada en escena.
Sala del Pou de la Figuera, en plena celebració.
Els tres professors, amb Michela al capdavant, van dir unes paraules de presentació i d’agraïment i, per si de cas, van recordar als assistents que també s’havien encarregat de la intendència: Michela va fer la pizza (boníssima), Andrea, la pasta, i Ada, tota la resta… Val a dir que tot el menjar estava exquisit i que, al final, sort que era al final, es va exhaurir el vi espanyol i el lambruscho italià…
Michela, nascuda a Càller però resident molts anys a Trieste -i una gran professora, jove i entusiasta, que em va donar les primeres classes a l’IICB- ens va assegurar que tenen previst organitzar trobades culturals de manera periòdica. Gran notícia que, entre altres, servirà per animar l’ambient i trencar el monopoli actual de l’Institut Italià, que, tot s’ha de dir, ha quedat força anquilosat amb el temps, malgrat l’aristocràtica seu al passatge Méndez Vigo, amb unes instal·lacions limitades i envellides. Res a veure amb les d’altres instituts oficials com ara el Britànic o el Francès, per posar dos exemples que també hem conegut. Gràcies, Michela, i que tingueu molta sort!
PS: Per estar al dia de la programació gratuïta del centre, podeu consultar el bloc http://centroamalitaliano.blogspot.com/
Publicat per Martí 