Fax from Sarajevo

Rellegeixo Fax from Sarajevo, un còmic del nord-americà Joe Kubert, protagonitzat per Ervin Rustemagic i la seva família. Són personatges reals, amics del dibuixant, que van patir en carn pròpia el setge de la capital bosniana entre el 1992 i el 1995. A través d’ells, i dels faxos que Ervin va enviant a Kubert i altres amics a l’exterior, et sents transportat a la terrible experiència que va suposar aquell criminal setge de 43 mesos, que va devastar la ciutat i va segar més de 12.000 vides humanes, la majoria civils.

El vaig començar pocs dies abans de la detenció de Radovan Karadzic, responsable d’aquella i tantes altres atrocitats durant la guerra de Bòsnia. Després de la detenció de l’exlíder serbobosnià, fugat durant 12 anys, ara la recerca es concentrarà en els dos principals criminals de guerra que encara estan amagats: Ratko Mladic, excap militar de l’exèrcit serbobosnià i mà dreta de Karadzic, i Goran Hadzic, expresident de l’autoproclamada República Sèrbia de Krajina, a Croàcia. Tots dos estan acusats igualment de genocidi i crims contra la humanitat pel Tribunal Penal Internacional per a l’antiga Iugoslàvia (TPII).

Passada la sorpresa inicial, a poc a poc s’han anat descobrint detalls de la vida de Karadzic durant tots aquests anys. Sota la nova identitat de Dragan Dabic, un metge naturista, vivia i treballava a Nou Belgrad, als afores de la capital sèrbia. Es dedicava a la medicina alternativa, i tenia enganyats pacients i veïns, que el consideraven un sant baró i mai havien sospitat, diuen, que fos un dels pròfugs més buscats del món.

Radovan Karadzic (esquerra) i el seu àlter ego.

És clar que, amb excepció dels serveis secrets, era fàcil que amb aquella pinta entre Pare Noel i Michael Caine despistés tothom. Si fins i tot va enredar els periodistes! Al ser detingut, la mateixa BBC va arribar a enllaçar un dels seus blocs amb la suposada web oficial del doctor Dabic, registrada en realitat un dia després de la captura. Ràpidament, però, van rectificar i van divulgar la web autèntica, només en llengua serbocroata.

Després hem sabut que el psiquiatre reconvertit donava conferències, que era agent comercial d’una firma de compostos vitamínics, que es deixava veure sovint per la botiga central de l’empresa, a cinc minuts a peu del Parlament serbi… I també que repartia targetes professionals sense adreça física, però amb sis emails i dos mòbils de contacte, o que a les nits solia freqüentar el Luda Kuca (Casa Boja), un bar ultranacionalista que tenia a prop de casa, on de vegades s’animava a tocar el gusta, un mena de llaüt tradicional serbi…

Targeta professional del 'doctor' Dabic.

Avui dimecres, probablement, l’extradiran a l’Haia, i segur que en sabrem més coses. Potser ara deixarà de tenir sentit el bloc Finding Karadzic, dedicat amb insistència a la seva recerca, o la pel·lícula The Hunting Party, en què Richard Gere encarna un periodista que arriba a Sarajevo amb la intenció de localitzar el genocida. Un film que, per cert, es va estrenar als EUA el setembre passat i no sé si s’ha projectat mai a Espanya. En qualsevol cas, ja sabem que quan arrenqui el judici, Karadzic es defensarà tot sol, emulant el seu mentor, Slobodan Milosevic. Confiem que, a diferència de l’expresident serbi, Karadzic tingui prou salut per arribar al final del procés judicial i escoltar la sentència que li pertoqui.

Com han apuntat alguns analistes, el procés íntegre a Karadzic, més enllà de les implicacions polítiques per a Sèrbia, Bòsnia i la UE, pot tenir un beneficiós efecte simbòlic per a la reconciliació als Balcans. El dia que arrenqui el judici, molts ciutadans de Sarajevo, i de tot Bòsnia, estaran pendents de la televisió. I hi seguiran mentre duri tot el procés. Arreu d’Europa n’hi haurà molts altres que, lluny d’allà, estaran amb ells, de tot cor. Potser ha arribat l’hora de tornar a Sarajevo…