[Vicent Partal, fundador de VilaWeb, creu en la mobilitat. El vaig entrevistar poc abans de Sant Joan, en una conversa de mòbil a mòbil. A petició seva, ja que havia d'anar a un debat de televisió. L'entrevista es va celebrar entre el seu despatx, el taxi i l'entrada als estudis de BTV. Cap problema, sembla estar-hi acostumat. Fa anys, a l'època de La Infopista, vam parlar gairebé una hora de fix a fix, per a una peça d'un reportatge de La Vanguardia, que a última hora va saltar per qüestions d'espai. Per sort, ell no se'n recordava, però jo sí. Aquest cop, l'entrevista haurà vist la llum per partida doble: primer, a inter@cción, el diari del postgrau de la UOC, i ara aquí mateix, linkant al seu bloc, perquè no sigui dit...]
VilaWeb va néixer com La Infopista i després es va erigir en diari digital. ¿Com es va produir aquesta transformació?
Vam néixer al mateix temps que Yahoo, el 1995, i aleshores no hi havia models a seguir. Teníem una idea bàsica, fer periodisme a la Xarxa, i el primer que se’ns va ocórrer va ser un directori de recursos. En menys d’un any hi vam incloure notícies breus sobre Internet, webs noves… i vam anar definint el que seria el nostre model. El 1996 vam adoptar la marca VilaWeb, i des de llavors sempre hem estat experimentant, improvisant… VilaWeb ha sigut una evolució lògica del concepte inicial.
El seu mitjà es defineix com a “diari electrònic independent”. ¿Independent de què?
És una referència de tal com van néixer, sense dependre de cap grup o diari imprès, per remarcar que vam sorgir directament a la Xarxa. Ara és una cosa molt habitual, i no en fem bandera, però llavors no ho feia ningú. Calia construir una empresa per no pertànyer a ningú, i aquesta capacitat ha sigut una de les diferències que han distingit VilaWeb. Avui, 13 anys després, VilaWeb té 30 treballadors i factura 2,5 milions d’euros a l’any.
Més que això, s’ha convertit en un mitjà de referència, sobretot entre la comunitat cultural catalana. ¿Com ho ha aconseguit?
No ho tenim del tot clar ni nosaltres mateixos… hi juguen molts factors. Sens dubte, haver estat pioners ens ha afavorit molt, però això, sense el dia a dia, no serveix de res. És molt important marcar-se unes regles de professionalitat i rigor per guanyar-se la credibilitat informativa. Les vam seguir en l’11-M, quan vam ser dels primers a plantejar hipòtesis alternatives [respecte a l’autoria dels atemptats]. I ho hem seguit fent dia a dia. Fa poc hem obert una pàgina de rectificacions, i les fem públiques. Un altre factor és aconseguir un cert feeling amb les notícies per arribar a un públic molt divers. Sempre hem dit que volem ser un projecte comunicatiu de masses, no un pas gueto, i per això cal ser territorialment i temàticament molt diversos… Per tant, tot suma: crear imatge, prestigi, fer les coses bé…
¿Quants professionals treballen a VilaWeb i com s’organitzen la feina?
A VilaWeb i VilaWeb TV som 30 persones, entre elles 21 periodistes. Fins ara teníem una estructura en creu, que donava un debat ric, amb un nucli de continuïtat i un d’especialistes. Aquesta continuïtat ha permès mantenir una portada activa 24 hores al dia, amb personal a la redacció de 6 del matí a 10 de la nit, guàrdies de matinada a casa, i de caps de setmana a casa o a la redacció, segons triï cadascú…
El debat sobre la integració de redaccions, més propi dels grans grups de comunicació, no sembla haver-los afectat.
Bé, no del tot, el nostre model també ha generat moltes tensions internes, especialment per VilaWeb TV. Al principi teníem un nucli de gent només de televisió, però davant les tensions que això va crear vam haver de canviar. Vist l’èxit del canal televisiu, hem reforçat la direcció amb dos caps de redacció i hem estès la polivalència professional. Mantenint un mínim equip de suport, ara qualsevol redactor pot fer de tot: continuïtat, vídeo o el que sigui…
VilaWeb TV i els blocs dels usuaris a la portada destaquen entre les seves últimes aportacions. ¿Són les apostes de futur de la premsa digital?
D’aquí a uns mesos, passat l’estiu, tindrem una portada molt diferent. Hi haurà una remodelació total, gràfica i de continguts, i inclourem més opcions de personalització i participació. En paral·lel, estem construint una nova redacció al costat del Macba que serà espectacular i innovadora… Dit això, efectivament, la participació de l’usuari és fonamental, sense perdre de vista que som un diari i tenint clar que un blocaire no és un periodista, i tampoc passa res, mentre se sàpiga bé què fa cadascú. I el vídeo també és un tema clau: la crisi dels diaris de paper al sortir les webs va ser una broma en comparació amb el que està passant ara amb la televisió…
¿Què està passant?
Doncs que estem destruint la televisió convencional. En el futur, la televisió no sé si estarà a Internet o no, però serà a la carta. I per a les cadenes actuals, això és una batalla perduda. Els continguts audiovisuals seran cada cop més importants, i cal tenir una presència forta en aquest àmbit. Aquesta, precisament, ha sigut una raó important pel canvi de local de VilaWeb. A finals d’any estarem en una nova redacció que serà tot un gran plató de televisió, des d’on podrem emetre en qualsevol moment, sense les limitacions actuals… I el tercer element de futur a tenir en compte és la mobilitat: l’iPhone està canviant totalment les formes de relacionar-se…
¿Quina opinió li mereixen l’auge dels ciberdiaris polítics i l’aparició de flamants mitjans com Soitu, nascuts també només a la Xarxa?
Sent respectuosos amb tothom, està bé que cadascú pugui triar. Soitu em sembla un fenomen interessant, però no entenc gaire bé el que fan. Ho veig una cosa molt complicada, una nova manera de fer notícies excessivament diferent, massa obsessionats per la tecnologia… Pel que fa a la hiperideologització de certs mitjans, sembla inevitable… A ERC, per exemple, cada fracció té el seu propi diari, i l’únic que està auditat té 10.000 visitants. Nosaltres en tenim 350.000. És lògic i inevitable que tots els poders vulguin tenir el seu mitjà, però està clar que això no porta enlloc.
¿El preocupa aquesta situació?
Per mi l’únic preocupant és l’extensió del model representat per coses com Libertad Digital o e-noticies, presumptes mitjans periodístics que el que fan és una perversió del periodisme. Publicar rumors no és ser herois. Calen regles bàsiques i donar una informació contrastada. El model de diaris que menteixen, s’inventen històries o eleven les anècdotes a categoria fa molt mal al periodisme. Per sort a Catalunya no n’hi ha tants com a Madrid. Però sóc molt crític sobre això i crec que s’ha de denunciar.
¿Quin futur espera a la premsa de paper?
Els mitjans impresos s’han de readaptar a la nova situació. Fa 20 anys els diaris venien 200.000 exemplars i tenien tota la influència social. Això s’ha acabat. El diari de paper del futur serà aquest: 14 pàgines, d’opinió i amb 10.000 lectors. Sé que per molts serà una complicació, però és el que hi ha, i s’ha d’entendre. Caldran moltes modificacions de fons.
Publicat per Martí 