Avui hem anat a dinar amb dos col·legues cracs de la comunicació que feia temps que no vèiem: el Siscu Baiges, director del TotsxTots de COM Ràdio, i el Gabriel Pernau, freelance dels viatges en bicicleta. Ha faltat la Carme Luque, que ens ha posat l’excusa que a TV-3 l’havien assignat a un nou programa i que no podia marxar de Sant Joan Despí. De seguida hem pensat en La nit al Dia (la nova conductora!) però després hem deduït que era impossible, perquè el programa s’acomiada demà dels teleespectadors. Oh…
El cas és que, a proposta del Gabi, hem quedat en un restaurant suposadament estiuenc: Espai Menorca. El Gabi, recuperat de l’operació al menisc, hi ha arribat amb la seva inseparable Brompton, és clar. Els altres, com hem pogut…
Espai Menorca està al carrer Diputació, 215, als baixos de la Casa de Menorca, on es troben els membres de la comunitat illenca a Barcelona. És, per tant, un punt d’encontre infal·lible si es vol contactar amb autòctons menorquins. I si només pretens tastar-ne els menjars, també. El menú, a 9.90 euros, està prou bé, i hi fan sopars a la carta els dijous, divendres i dissabtes. Si allò primer ja dóna bon resultat, imagineu-vos la carta, no gaire extensa però suficient: entrants, amanides, carns, peixos… i les temptadores calderetes. De marisc i de llamàntol, falta la de llagosta, tot i que s’han d’encarregar amb antelació.
L’entrada al local, obert des del desembre passat, anuncia de ple el que s’hi trobarà, gastronomia menorquina de qualitat. A mà dreta, a la barra, tot un compendi de productes clàssics: coques, ensaïmades, sobrassada, formatge, ginet (per postres, en forma de sorbet)… Ara que s’acosta Sant Joan, s’hi poden encarregar coques. Ja a l’interior, taules mitjanes i alguna de comunitària, per als àpats ràpids. La decoració, inexistent, transmet senzillesa i simplicitat. Si se n’ha de criticar alguna cosa, seria el ressò de les converses. El dia que l’espai estigui insonoritzat ja serà la bomba. En qualsevol cas, heus aquí un restaurant més que indicat per rememorar velles estades a l’illa de la calma, i qui sap, potser per somiar-ne de noves…
[PS: Ja em perdonareu, però la cosa m'ha fet pensar en el penúltim viatge a Menorca. Sant Joan 2003, travessia en veler, Cala Macarella, voltant l'illa per mar amb un grup d'amics, ara cada cop més llunyans. Aquí en teniu una foto, publicada al seu dia a la premsa local i a adriatica.net, una web croata que, anys després, encara la manté visible. Estan ben bojos, aquests croats...]
Publicat per Martí 