Ja fa uns dies que ha saltat a la blocosfera catalano-espanyola un nou bloc dedicat a la ciutat. L’escriu la periodista Catalina Gayà i es diu Per Barcelona. S’allotja a la web d’El Periódico i s’alimenta dels microcomentaris barcelonins que fa un cop a la setmana al diari i d’altres continguts. Com diu l’autora a la presentació, és un lloc on “col·leccionar racons” i “espais, llocs, olors, textures que no apareixen a les guies –ni de disseny ni les turístiques– i que per la rutina diària poden passar desapercebuts”.
Gayà és mallorquina però fa temps que viu aquí, on va tornar després d’un periple per Mèxic. Malgrat que tot just comença, el seu bloc, com a mínim, ja és un niu de curiositats. M’ha cridat l’atenció el post que dedica als dracs urbans, llistats i representats per façanes i edificis que tots coneixem i que sovint ens han passat inadvertits. L’autora ha demanat que n’hi féssim conèixer més, però ningú li ha contestat (encara). I mira, avui n’he vist un per casualitat: un petit Sant Jordi amb el drac gravat en una façana del carrer Paradís, just davant d’aquest Irish Pub que no recordo com es diu…
A l’arribar a casa, mullat per la pluja, he regirat els arxius de fotos d’altres èpoques però no he trobat res de bo. Buscava dracs i sants jordis que havia anat retratant per algunes ciutats europees, però res de res… Així doncs, no he tingut més remei que fer una foto nova: no és pròpiament de Barcelona, però sí molt original. I antic. El Drac de Vilafranca, que només surt a ballar per la Festa Major, és una peça històrica i única. Pesa més de 100 quilos, se’n té constància documental des del 1600 (anàlisis químiques en situen l’origen al segle XII) i és l’element més veterà i emblemàtic de tot el bestiari de la més típica. El meu, és clar, tan sols és una vulgar i simbòlica reproducció de paper maixé d’aquella meravella. De totes maneres, si no fos per aquesta pluja traïdora, i per la portera, ja l’hauria tret al terrat.
Drac de Vilafranca, en miniatura.
