México lindo
L’explosió de restaurants internacionals a Barcelona, lluny d’apagar-se, no sembla tenir aturador. Per a satisfacció de golafres i amants de delícies exòtiques, no hi ha dia que no aparegui un nou local disposat a fer-nos gaudir dels plaers gastronòmics d’altres cultures. Com diria l’Albert, una benedicció. Ahir ho vam tornar a corroborar assistint a nou mexicà, La Trajinera, que sense saber-ho abans resulta que teníem al costat de casa.
Casualitats de la vida: el dia anterior m’havia trobat el meu cosí Marc, casat amb la Natalia, d’ascendència mexicana (pare d’allà, mare irlandesa) i sense venir a tomb, em van parlar del local. “Sembla que no només fan els clàssics tacos i burritos”, va dir ella. Tot i ser veïns des de fa dos anys, era el primer cop que coincidíem espontàniament al carrer, i vam decidir celebrar-ho.
La Trajinera està en plena Gran Via, just al costat del cine Rex, entre un xinès i un local equatorià. El nom, com ens va explicar la Natalia, fa referència a les tradicionals barques, molt característiques, que s’usen per desplaçar-se pels canals de les regions més pantanoses, i que sovint es converteixen en espais de reunió i celebració. Realment, dinar aquí amb una mexicana, per més que sigui semi, et fa sentir diferent. Com anar a Il Golfo di Napoli amb un italià (o italiana), al Xix Kebab amb un sirià, o al Mesopotàmia amb un iraquià (i si pot ser, conèixer l’amo, el polifacètic Pius Alibek, que em va fer classes d’anglès a l’escola).
Val a dir que La Trajinera no és ben bé nou del tot: va obrir a finals de gener i sembla que ja ha aconseguit atreure una bona clientela, sobretot cap a finals de setmana, quan hi actua un grup de mariachis. El local, ample i còmode, respira Mèxic per tots els racons, amb la carta, la decoració… i fins i tot als lavabos. Aparentment, té certes reminiscències kitsch i de parc temàtic, però superada la primera impressió, resulta fins i tot acollidor, amb un servei d’accent centreamericà, atent i agradable.
Els preus són de nivell mitjà, i a la carta s’hi pot trobar des dels habituals entrants (guacamoles, nachos, amanides…), fins a enchiladas, quesadillas, ceviches, tingas o altres especialitats més elaborades, que lògicament és on et claven una mica més. Segons el plat, el menjar no mata, però en general és més que correcte. Sobretot si et conviden, és clar. Natalia, gràcies per la invitació! En qualsevol cas, cal reconèixer que La Trajinera pot ser una bona alternativa als arxiconeguts Mex & Cal o Cantina Machito, i sobretot, a les cadenes Cantina Mariachi o Sí Señor.
