El llarg camí de la bicicleta

Després d’anys i panys d’estar completament marginada de l’entramat de la via pública, malgrat les reinvindicatives i insistents edicions de la Festa de la Bici, sembla que la bicicleta comença a ser presa en consideració com a sistema alternatiu de transport urbà. Almenys, així ens ho venen els gestors municipals, que arran de l’èxit insospitat del Bicing, el sistema públic de lloguer de bicis, s’han vist obligats a posar-se les piles i adoptar noves mesures per facilitar els desplaçaments sobre dues rodes.

Així, l’Ajuntament de Barcelona ha anunciat un pla per ampliar la xarxa de carrils bici en 28 quilòmetres més, que se sumaran als 128 ja existents a la ciutat. El projecte, que s’ha d’haver complert en cinc mesos, destaca per donar continuïtat i finalitzar els carrils d’importants vials de la xarxa (Gran Via, Diagonal, Diputació…) i per incorporar més elements de seguretat als nous. Entre aquests, un carril bidireccional connectarà la plaça de Francesc Macià i el Paral·lel, de manera que el centre de la ciutat passarà a tenir quatre itineraris verticals.

Curiosament, dies abans de divulgar-se aquest pla, el Bicicleta Club de Catalunya (BACC) denunciava una campanya de retirada indiscriminada de vehicles de la via pública per part de la Guàrdia Urbana, amb criteris i formes dubtoses, per resoldre la sobreocupació dels aparcaments públics. A la seva pròpia web, el BACC afirma haver-se’n queixat diversos cops a l’Ajuntament, però fins ara no ha obtingut cap resposta clara a les seves demandes.

Situacions com aquesta són el que encara fan dubtar molta gent de les proclames oficials sobre la voluntat política de fomentar realment l’ús de la bicicleta. I pensar que durant un temps fins i tot hi havia parelles d’urbans circulant pels carrils bici per donar exemple… Està clar que, malgrat els avenços, la bicicleta encara té un llarg camí per recórrer per imposar-se com a autèntica alternativa de transport urbà…